Eva Baltasar

La protagonista d'aquesta novel·la és una dona atreta per la solitud com per un imant. Es guanya la vida en un buc, la situació perfecta: una cabina, l'oceà, moltes hores per encara el buit i algún port per conèixer dones. Fins que una la reté, se l'emporta entre les quatre parets d'una casa i l'embarca en la gestació assistida d'una criatura. ¿Què en farà, la maternitat, de l'amant coneguda en un bar?

Permafrost’s no-bullshit lesbian narrator is an uninhibited lover and a wickedly funny observer of modern life. Desperate to get out of Barcelona, she goes to Brussels, ‘because a city whose symbol is a little boy pissing was a city I knew I would like’; as an au pair in Scotland, she develops a hatred of the colour green. And everywhere she goes, she tries to break out of the roles set for her by family and society, chasing escape wherever it can be found: love affairs, travel, thoughts of suicide. Full of powerful, physical imagery, this prize-winning debut novel by acclaimed Catalan poet Eva Baltasar was a word-of-mouth hit in its own language. It is a breathtakingly forthright call for women’s freedom to embrace both pleasure and solitude, and speaks of the body, of sex, and of the self.

Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l’heroïna d’aquest llibre. Una manera de preservar la part tovíssima que hi ha dins d’una persona en formació. El món exterior amenaça, cal atrevir-se a sortir de la cel·la familiar, desactivar la mare obsessa de la salut, la germana obsessa de la felicitat, negar-se a pagar el deute del que han invertit en tu: no hi ha res a esperar d’una lesbiana suïcida. Després, reunir forces: no fer res més que follar i llegir. Trobar un lloc on la mentida no sigui necessària, on el glaç s’esquerdi. I començar. "La força de la por és la suma de cada petit somni reduït a pols", diu l’heroïna, i es posa a caminar sense agafadors. La seva vida lliure, mortalment sorprenent, tiba de banda a banda d’aquesta novel·la com la corda del funambulista a cent metres d’altura. Eva Baltasar la camina amb el desafiament i l’elegància dels escriptors de raça. La voga de la literatura de dones fa tant més oportuna la publicació d’aquest llibre com la veu que el sosté no té res de tòpicament feminista. Poques obres han sabut parlar com aquesta de què significa viure en un cos dotat d’un cony —paraula lícita en una prosa cruament elegant. Més enllà d’una subtil xarxa de relacions entre dones d’una mateixa família i entre dones amants, la gran protagonista d’aquesta novel·la és la vida com a força que assetja i rebenta l’escut que li oposes —el permagel.