Si en 1867 Marx señalaba en El capital que el trabajo era una necesidad natural del ser humano, en 1883 su yerno Paul Lafargue se apresuró en vindicar un derecho a la pereza. Desde entonces, el trabajo ha constituido tanto la forma de vida como la dominación generalizada en las sociedades capitalistas, sin dejar siquiera una pausa para preguntarse si acaso la existencia continuaba más allá de la fábrica. «Hago películas para ocupar mi tiempo», escribió más tarde Marguerite Duras. «Si tuviera la fuerza de no hacer nada, no haría nada. Como no tengo la fuerza de no ocuparme de nada, hago películas», sentenció. Este ensayo recorre las tentativas de artistas y escritores que han criticado la ideología de la productividad y han defendido a ultranza la ociosidad y la pereza como forma de resistencia al gobierno de nuestras vidas. Desde sus obras, la inacción y la inoperancia constituyen la forma más alta de disidencia, en un cruce entre estética y política que no entiende de revoluciones, pero sí de la felicidad de los tiempos muertos. Un libro exquisito al alcance de todo lector que aspira a componer una teoría general de la vagancia.

Estamos perdiendo nuestra capacidad de no hacer nada. Nuestra existencia está completamente absorbida por la actividad y, por lo tanto, completamente explotada. Dado que solo percibimos la vida en términos de rendimiento, solemos entender la inactividad como un déficit, una negación o una mera ausencia de actividad, cuando se trata, muy al contrario, de una interesante capacidad independiente. Byung-Chul Han indaga en los beneficios, el esplendor y la magia de la ociosidad y diseña una nueva forma de vida, que incluya momentos contemplativos, con la que afrontar la crisis actual de nuestra sociedad y frenar nuestra propia explotación y la destrucción de la naturaleza.

One of the most important philosophy titles published in the twentieth century, Josef Pieper's Leisure: the Basis of Culture is more significant, even more crucial, today than it was when it first appeared fifty years ago. Pieper shows that the Greeks understood and valued leisure, as did the medieval Europeans. He points out that religion can be born only in leisure - a leisure that allows time for the contemplation of the nature of God. Leisure has been, and always will be, the first foundation of any culture. He maintains that our bourgeois world of total labor has vanquished leisure, and issues a startling warning: Unless we regain the art of silence and insight, the ability for nonactivity, unless we substitute true leisure for our hectic amusements, we will destroy our culture - and ourselves. These astonishing essays contradict all our pragmatic and puritanical conceptions about labor and leisure; Josef Pieper demolishes the twentieth-century cult of "work" as he predicts its destructive consequences.

Fresh from a brief stay at a psych hospital, reporter Camille Preaker faces a troubling assignment: she must return to her tiny hometown to cover the unsolved murder of a preteen girl and the disappearance of another. For years, Camille has hardly spoken to her neurotic, hypochondriac mother or to the half-sister she barely knows: a beautiful thirteen-year-old with an eerie grip on the town. Now, installed in her old bedroom in her family's Victorian mansion, Camille finds herself identifying with the young victims—a bit too strongly. Dogged by her own demons, she must unravel the psychological puzzle of her own past if she wants to get the story—and survive this homecoming. Librarian's Note: this is an alternate cover edition - ISBN 10: 0307341550 (ISBN 13: 9780307341556)

Shirley Jackson’s beloved gothic tale of a peculiar girl named Merricat and her family’s dark secret Taking readers deep into a labyrinth of dark neurosis, We Have Always Lived in the Castle is a deliciously unsettling novel about a perverse, isolated, and possibly murderous family and the struggle that ensues when a cousin arrives at their estate. This edition features a new introduction by Jonathan Lethem.

Port de Barcelona, 1918. El transatlàntic Reina Victoria Eugenia està a punt de salpar rumb a Buenos Aires. A bord, la Berta Casals recorre els salons de primera classe descobrint-ho tot per primera vegada. Té els nervis a flor de pell, se’n va a Amèrica per no tornar. Un ric argentí que gairebé no coneix, don Julio Mitchell, l’espera per casar-se i convertir la Patagònia en la seva nova llar. Una vida a l’altra banda de l’oceà. Durant el llarg viatge coincidirà amb l’Abel, un noi que va conèixer en la seva vida d’abans, alhora que farà una nova amistat amb la filla d’una gran ballarina, la Irina Alexandrovna. Les dues noies compartiran converses, complicitats i un secret inconfessable que segellarà el seu destí per sempre. Gairebé setanta anys després,la Berta explicarà a la seva néta Valentina la veritable història d’aquella travessia inoblidable.Dues dones desconegudes que esdevindran les protagonistes d’aquesta història a alta mar, dues ànimes que compartiran no tan sols una travessia per l’Atlàntic sinó també una part essencial del seu destí.«L’orquestra comença a tocar a la coberta de passeig. És una melodia que pretén ser alegre, però algunspassatgers ja comencen a plorar mentre els mocadors voleien al vent i els cossos s’aboquen cada cop mésneguitosos cap als familiars que queden al moll. El pare. La Berta el torna a buscar amb urgència i deseguida el distingeix. És allà ben quiet, amb el seu vestit gris i el barret que alça amb una mà. La distància no li impedeix veure la solemnitat del seu rostre, que no es correspon amb la seva figura, tan petita com sembla des d’allà dalt. Al primer moviment del vaixell, la Berta queda lúcida com un raig de llum. Marxen».

"La mort i la primavera" és molt bo. Terriblement poètic i terriblement negre. Amb el meu estil d'ara: primera persona i procurant dir les coses de la manera més pura i més inesperada", escrivia Mercè Rodoreda a Joan Sales, arran de presentar-la al Sant Jordi 1961. Aquesta obra "diferent, inesperada, plena de símbols inconscients" també era de les que desborden els criteris dels jurats. Tot el 1962 Mercè Rodoreda la retreballarà "lluitant amb ella com si m'hi anés la vida". "Quan us donaré "La mort" us donaré una obra mestra", promet a J Sales. Vint anys després ho anava a complir: "Abans que res enllestiré "La Mort", falta poquíssim", ens havia dit poques setmanes abans de morir...

Two graduate students must set aside their rivalry and journey to Hell to save their professor’s soul, perhaps at the cost of their own. Alice Law has only ever had one goal: to become one of the brightest minds in the field of Magick. She has sacrificed everything to make that a reality—her pride, her health, her love life, and most definitely her sanity. All to work with Professor Jacob Grimes at Cambridge, the greatest magician in the world—that is, until he dies in a magical accident that could possibly be her fault. Grimes is now in Hell, and she’s going in after him. Because his recommendation could hold her very future in his now incorporeal hands, and even death is not going to stop the pursuit of her dreams. Nor will the fact that her rival, Peter Murdoch, has come to the same conclusion.

Una magnífica novel·la que reivindica «l'altra guerra» en què van lluitar les dones en les ciutats i pobles de Catalunya durant la Guerra Civil quan els seus homes eren al front. La família Molina, formada pel pare, la mare i cinc filles, abandona la seva València natal per anar a Barcelona, al barri de Sants, on un germà del pare, el tío Miguel, ja hi està instaŀlat des de fa temps. El pare treballa a l'Espanya Industrial i la mare fa de cosidora per a un sastre del barri. Les cinc filles, la Julia, la Pilar, la Carmen, l'Ángeles i la petita Lola, creixen plenament integrades al barri. Des d'allà els tocarà viure els grans esdeveniments històrics, com ara l'adveniment de la República, l'esclat de la guerra, els bombardejos i la fam de la postguerra, però també els amors i desamors propis de l'edat, els balls d'envelat, les festes majors, les estrenes del cinema i la vida associativa de barri. Somnis i aspiracions enmig de les penúries d'una època convulsa que posarà a prova la família i els seus lligams. Cinc noies de Sants que, com tantes altres, esdevindran heroïnes quotidianes del seu temps. Una magnífica noveŀla que reivindica «l'altra guerra» en què van lluitar les dones a les ciutats i pobles de Catalunya durant la Guerra Civil quan els seus homes eren al front.